La il·lusió del Nadal
| 11 gener 2012El dia abans del Pare Noel, estava amb una amiga a un centre comercial de Barcelona, tot just davant de la tenda de jugets. Allà hi havia un nen petit mirant l’aparador. Tant la meva amiga com jo ens vam mirar i em va dir: no t’agradaria tornar a tenir la il·lusió que ara té aquest nen pel Nadal? Em vaig quedar sobtada. Després d’uns segons li vaig respondre que per suposat, que m’agradaria moltíssim poder tornar a tenir la il·lusió que tenen els nens petits quan s’apropa Nadal i sobretot quan és el dia de Reis Mags o del Pare Noel.
Quan vaig arribar a casa per la nit, m’hi vaig quedar pensant. En el nen, en la pregunta i en las ganes que jo tenia de tornar a sentir el mateix quan s’apropava Nadal. La pena és que no ho vaig poder sentir, i ara passat Nadal, el Pare Noel i els Reis, us puc confirmar que no tampoc he sentit res.
A qui no li agradaria ser petit un altre cop? I només saber dels reis i del Pare Noel que poden fabricar els regals que vulguin i que només amb una nit els poden repartir per tot el món? És una pregunta llarga, ho sé, però a mi si m’agradaria tornar a creure en el Nadal i no només voler que arribi per no tenir escola i que ens portin regals.
Pot semblar un escrit força tonto quan me’l llegeixo però, perdoneu-me, algú ho havia de dir.
Bon any 2012!
Marta
Marta, la nostàlgia, l’enyorança de temps passats (no fa gaire!) inunda molts escrits que vaig llegint. Evoques una mena de “paradís perdut”. Imagino que la infantesa es pot qualificar així (això deu significar que ha estat una infantesa feliç, no?). Per això Peter Pan no volia deixar el paradís!.
M’ha agradat. Està molt ben construït i és molt directe i planer.
No paris!
Josep Maria
La veritat és que si he tingut una infantesa molt feliç! Crec que tots ens hem centrat a escriure sobre el nadal , ja que tots tenim molts records macos i tots anyorem les coses que feiem de més petits!
Gràcies!